Crònica Jove Espectacle del FETEN 2015, a Gijón. Cinqué lliurament, dijous 26 i divendres 27 de febrer

DIJOUS, 26 DE FEBRER DE 2015

10.00 h. Sala 2B. Centro de Cultura Antiguo Instituto
Compañía Ytuquepintas (Cataluña)
Sueños de Arena

Espectáculo multidisciplinar que combina arte con arena, música en directo y marionetas de gran formato. Sólo con las manos y arena sobre una mesa de luz, Borja González realiza sobre el escenario, acompañado por el teclista Roc Sala Coll, Sueños de arena. Pura inventiva y creación que no deja indiferente.

Recomendado 4 a 99 años
Duración 55 minutos

Ficha artística Intérpretes Borja González y Roc Sala Autores Borja González, Roc Sala y Quim Aragó Dirección Borja González Escenografía Quim Aragó Vestuario Ytuquepintas Música Roc Sala Iluminación Quim Aragó Producción Borja González y Quim Aragó.

Distribución Quim Aragó Sant Francesc de Paula 48, bajos. 08301 Mataró Tel.: 664 22 01 50 oficina@borjasandartist.com www.borjasandartist.com

Només hi ha una forma de definir al Borja González (i perquè no, al Roc Sala, el músic que l’acompanya i posa banda sonora), i aquesta és Artista. Així, amb majúscula. Un espectacle que comença i finalitza amb uns titelles (un en cada part) que manipula el propi cos de l’actor, semblant als Bunraku japonesos, però adaptats a la nostra estètica. Posteriorment, el plat fort, que no és altre que de les històries que el Borja ens explica des d’un vidre on va dibuixant diversos paisatges i persones, dels quals endevinem emocions i històries. Tot fet al moment, i que desapareix per sempre més quan les esborra. Una imatge val més que tot el que jo us pugui dir

Un es pensa que tot està mil·limètricament pensat i assajat, i segur que és així, però de cop i volta es despenja amb una imatge de la ciutat on es troba (en aquest cas, el monument de Chillida davant del mar, a Gijón), i entén que és capaç de fer coses noves cada dia, com per exemple el que em van explicar: en un lliurament de premis, pianista i dibuixant de sorra improvisaven música i imatge del que els suggerien els textos poètics que s’anaven llegint, escrivint al final el nom del guanyador. Una demostració prou palesa que aquest Artista, o aquests artistes, tan sincronitzats, fan de cada representació un acte únic i irrepetible.

 

17.30 h. Salón de actos. Centro de Cultura Antiguo Instituto
Centre de Titelles de Lleida (Cataluña)
Kissu

Para Kissu, el cachorro de lobo, el descubrimiento del entorno es una aventura que lo lleva a alejarse de su madriguera y de su madre, hasta perderse e ir a parar al mundo de los humanos. Creyendo que es un perrito abandonado, Duna y su abuelo lo acogen en casa. ¿Pero qué pasará cuando descubran la verdadera naturaleza de Kissu?

Recomendado De 3 a 8 años
Duración 55 minutos

Ficha artística Intérpretes Xavier Iglesias, Àngel Pérez, Clara Olmo y Mireia Perna Autor Joan-Andreu Vallvé Dirección Joan-Andreu Vallvé Escenografía Joan-Andreu Vallvé y Bernat Vallvé Música Bernat Vallvé Producción Centre de Titelles de Lleida

Distribución para Cataluña Centre de Titelles de Lleida (Oriol Ferre) Plaça de l’Hort de Santa Teresa, 1. 25002 Lleida Tel.: 973 27 02 49 Fax: 973 26 45 15 centre@titelleslleida.com www.titelleslleida.com

Distribución para otras comunidades autónomas Agencia de Distribución Alberto Muyo Calle Ríos Rosas, 54. 28014 Madrid Tel.: 630 03 59 23 – 915 35 38 18 alberto-muyo@telefonica.net www.titelleslleida.com

Per a aquells que coneixeu la trajectòria i estètica del Centre de Titelles de Lleida, dir-vos que és un espectacle ‘en la línia’ dels seus darrers espectacles de taula, tant pel que fa a la estètica (la fotografia ho il·lustra prou clar), com per la narrativa i el contingut: el text i moviment pausats i clars, afegint cançons que es van repetint durant l’espectacle, amb lletres senzilles, i explicant una història força ‘blanca’ i entenedora, alhora que emotiva, que transmet valors i sentiments positius. Això és Kissu. La història d’un cadell de llop que es perd i va a parar a casa d’una nena i el seu avi, que l’acullen i el crien, fins que la crida del bosc torna a ell. Sense més, i sense menys. Molt apte per a infants, crec jo, de 2 a 5 anys, sense esmenar el que recomana la companyia. Per als professionals, una nota tècnica: Kissu fa les representacions només amb els dos actors-manipuladors, amb llum gairebé fixe i fent anar les músiques des del canell d’un d’ells, amb un mp3 que té tot l’aspecte d’un rellotge de polsera. El minimalisme també portat a la llum i el so.

 

19.30 h. Teatro Jovellanos
Cía. Mag Edgard (Cataluña)
Déjà vu

Espectáculo misterioso, donde la ilusión y la poesía se funden. Misterioso, que evoca cosas imposibles, que recrea un mundo conocido y desconocido al mismo tiempo, engañoso, y nos hace creer que ya hemos vivido cosas nunca vistas.

Recomendado 5 años en adelante
Duración 70 minutos

Ficha artística Intérpretes Edgard Mauri Pou, Souleyman Bah y Damián Costa Palomo Autor Edgard Mauri Pou Escenografía Propia Vestuario Goretti (Barcelona) Música Rafel Planas (Barcelona) Iluminación Marc Jean-Mairet Producción Cia. Mag Edgard

Distribución Directa Industria, 24 nave 2. 08460 Santa María de Palautordera (Barcelona) Tel.: 938 48 37 10 – 615 18 51 85 management@magedgard.com – www.magedgard.com

Un espectacle de màgia, a l’ús, amb trucs d’aparells que -si més no de forma aparent- hem vist a d’altres espectacles. El veritable segell distintiu de ‘Dejà Vu’ és la posada en escena: gòtica i molt treballada l’escenografia, els vestuaris i tots els objectes intervinents. També el fet de tenir dos ajudants, caracteritzats com a una mena de ‘trolls’ o éssers d’història de por, que lliguen perfectament amb la música, amb un aire de ciència ficció catastrofista, allò que fa uns anys denominavem postnuclear, o Mad Max, si es vol. Ajudants que, tot sigui dit a favor de l’espectacle, intervenen i realitzen diversos trucs, cosa d’agrair en comparació a d’altres espectacles amb una única estrella, el mag. Dir, però, que el conjunt, potser per l’allau visual i sonor, arriba un moment en què perd tensió i interès per a l’espectador, un cop fet a tants decibels. Espectacular, sí, però pel meu gust li falta allò que enganxa tant d’altres espectacles de màgia, i que és l’encant seductor del protagonista. Potser pel fet de ser un espectacle totalment sense paraules.

 

22.00 h. Taller de teatro. Centro de Cultura Antiguo Instituto
N54 Produccions (Cataluña)
El principito

El Principito, de Antoine de Saint-Exupéry, es un cuento universal. Se trata de un viaje a través del tiempo y el espacio para hablar de la amistad, el respeto, el amor y la vida. A partir de la narración del aviador, teatro, títeres, sombras y proyecciones despliegan el mundo mágico de El Principito en una fantástica adaptación que nos recuerda que “lo esencial es invisible a los ojos”.

Recomendado A partir de 6 años
Duración 50 minutos

Ficha artística Intérpretes Óscar Rodríguez y Montse Puga Autor Antoine de Saint-Exupéry Dirección Florence de Andia Escenografía Martí Doy Vestuario N54 Produccions Música Jean-Jacques Palix Iluminación Enric Alarcón Producción N54

Distribución Montse Puga C/ Liuva, 39-45, entlo. 3A. 08030 Barcelona Tel.: 933 45 79 30 – 650 25 90 82 Fax: 933 45 79 29 montse@sat-teatre.cat www.n54produccions.com

La Cia. del SAT! (Sant Andreu Teatre) que s’anomena N54 Produccions, portà en escena, el novembre de 2013, al mateix teatre (i també en gira) una versió, originalment en francès, manllevada de la companyia canadenca Cie. Ombres Folles, dirigida aquí pel mateix director d’aquell muntatge original, Florence D’Andia. Aquí en podeu veure uns fragments.

Més rodó, i una mica escurçat, que aquell muntatge de fa més d’un any, i amb un Òscar Rodríguez més madur actoralment (en aquell moment tornava als escenaris, després de llarg temps de dedicar-se al SAT! i la Mostra d’Igualada), el muntatge em va semblar molt més acabat, molt més entenedor i rodó. Cal dir que la versió és molt fidedigna al text original, cosa no gens estranya si pensem en el seu origen francòfon, ja que el 2014 es celebrava el 70 aniversari de la mort d’Antoine de Saint-Exupéry, el seu autor.

Val a dir del muntatge que, a més de la participació actoral de l’Òscar Rodríguez, hi ha la interpretació del Petit Príncep de Montse Puga, manipulant el preciós titella i donant-li veu. I potser com a cosa més notòria, tot el muntatge audiovisual, projectat en vídeo durant l’espectacle, manllevat també de la versió francesa. Després del rodatge, la companyia conclou que l’edat idònia dels espectadors és a partir dels 8 anys, de la mateixa manera que, segurament, el llibre. I és que la història del Petit Príncep no és ben bé per a infants petits, donades les seves profundes reflexions, tot i la metàfora dels planetes habitats per una sola persona, que fan semblar-lo més infantil. De fet, probablement fins a l’edat adulta, costa d’entendre de forma completa tot el que l’autor ens vol fer arribar, després d’una vida plena d’aventures i viatges. De tota manera, en conclusió, un bon espectacle per a anar a veure en família, si pot ser sense infants menors dels 6 anys.

DIVENDRES, 27 DE FEBRER DE 2015

11.15 h. Teatro Jovellanos
Roseland Musical (Cataluña)
Viaje al centro de la tierra

Eva y Ava son dos hermanas muy distintas. Cada una vive en su mundo: uno tecnológico y científico, otro clásico y romántico. Pero encuentran un objetivo común. Siguiendo las pistas dejadas por un antepasado de la familia, comienzan un viaje que las llevara hasta Islandia. A su llegada se reunirán con el guía Hans, tercer personaje de la historia. El suyo será un viaje físico y también un viaje cultural. Un descenso por el volcán que los conducirá al centro de la tierra, encontrándose en el camino residuos culturales que la humanidad ha dejado atrás. Tres disciplinas de danza —contemporánea, clásica y breakdance—, tres bailarines que interactúan entre dos pantallas con personajes virtuales e imágenes en movimiento, dramaturgia y musica forman un todo compacto en 55 minutos de espectáculo para niños y público joven.

Recomendado 5 a 16 años
Duración 55 minutos

Distribución – Silvia Framis – Passatge d’en Sagristà, 7. 08029 Barcelona – Tel.: 933 21 19 49 – 639 66 74 98 – silvia@roselandmusical.com – www.roselandmusical.com

Val a dir que molts professionals, a la sortida de l’espectacle, ens preguntàvem on es troben actualment les fronteres entre el teatre i el cinema o el vídeo. Muntatges com aquest, o com algun altre que s’han vist a FETEN, fan que ens haguem de plantejar aquesta mena de coses, quan no fa gaires anys no sabíem, tret d’honorables excepcions, com dimonis posar un vídeo dins d’un espectacle i que no quedés sobrer o snob.

La resolució tècnica d’aquest muntatge és impressionant. De fet, els tres ballarins (dues noies i un noi, que a més, tenia un estil breakdance indiscutible, molt celebrat pels petits espectadors) es trobaven immersos en una pel·lícula (recordeu La rosa púpura del Cairo de Woody Allen, o Tron de Walt Disney?) que camina, la segueixin ells o no, i que més val que ho facin tot a l’hora i el lloc marcat, per no espallar-ne el resultat. Però val a dir, que si mirem una mica què aporta aquest nou espectacle de Roseland Musical, és la resposta a la pregunta de si el vídeo podrà arribar a ser, en algun moment, un substitut complet de l’escenografia. I la resposta és que sí. Per la concepció, pel treball mastodòntic dels que han fet els que han realitzat el monumental muntatge audiovisual, pel resultat: Dues pantalles, una al fons i al davant de tot, que no es molesten, i que envolten als tres intèrprets de forma total. Una nota tècnica: la pantalla davantera tenia unes projeccions impecables, havent resolt  definitivament els problemes de pal·lidesa d’altres muntatges anteriors (com ara el fenomenal Geronimo Stilton). Això sí, la història de Jules Verne queda una mica en segon pla, davant de tanta tecnologia, i difícilment identificable amb el treball de tres ballarins. Tant d’esforç videogràfic hagués rendit més, al meu entendre, en una versió teatral del mateix llibre. I és d’esperar que tot això no triguem a veure-ho en poc temps. I l’espectacle en sí? Bé, gràcies. Diverses coreografies, en aquest marc virtual ‘incomparable’, que anaven del clàssic a l’esmentat breakdance, sense oblidar danses tradicionals. A destacar alguns moments com el ball de bastons, per exemple. Als títols de crèdit (sí, fins i tot en això és cinematogràfic) ens assabentem que és una producció pel Grec 2015, on ben segur tindrem ocasió de veure’l a Barcelona.