Jordi Bordes

Jordi Bordes

1) Identificar-se amb un personatge de l’escena.

2) Compartir l’angoixa amb la resta de la platea.

3) Oblidar la telefonia mòbil i deixar-se persuadir per l’actuació en directe.

4) Entendre que allò que succeeix és irrepetible.

5) Encendre’s per una reflexió compromesa, que connecta amb la realitat del carrer més crua.

6) Conjurar-se per convèncer el veí d’escala perquè l’acompanyi a la pròxima representació, que es deixi traspassar per l’emoció.

7) Patir per veure que no es té prou pressupost per a tot el que es programa aquesta tardor (a les cartelleres de Barcelona i a tots els festivals del país).

8) Comprovar que no es pot obviar la família els caps de setmana.

9) Encendre’s com una teia i aspirar al paradís dels de Living Theatre.

10) Oblidar-ho tot, només abandonar la sala.

El vídeo del Temporada Alta és demolidor. Ja ho diuen els Amics de les Arts a l’”Apunto Shakespeare”: “Els valents sucumbeixen a la mort un cop només i els covards, senyor, moren constantment.”

I jo afegiria la frase que més m’ha impactat: ‘Perquè ningú no és més esclau que el que es creu lliure sense ser-ho’

Origen: Decàleg de l’espectador ideal | Jordi Bordes | | Cultura | El Punt Avui | Notícia

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.