Vist el dimecres, 17 de maig de 2017 al Tantarantana Teatre de Barcelona

VEN A FRAGUEL ROCK

Cia Casa Real (Catalunya)
Espectacle en català | Durada 75′
ADULTS – EL CICLÓ (Cicle de Companyies Independents de Barcelona) –

SINOPSI:

Benvinguts al nostre parc d’atraccions, un parc temàtic dedicat a les sèries de ficció dels anys vuitanta. Aquesta és ‘Ven a Fraguel Rock’, l’atracció menys visitada del parc, però no per això la menys emocionant. Aquesta nit, per exemple, hem descobert que tres dels nostres treballadors (o hauríem de dir treballadores?) hi viuen clandestinament, amagats a la part del darrera. Es diuen Glenda, Animal i Alegre Mariachi. Sí, aquests són els seus noms (o hauríem de dir els seus personatges?). També aquesta nit, hem descobert un mort al lavabo de servei de ‘Ven a Fraguel Rock’. Aquesta mateixa nit. I pel que sembla, un dels tres és el culpable: o Glenda, o Animal o Alegre Mariachi. Sí, això és el que sembla. I al nostre parc d’atraccions, el que sembla és el que és.

Després de l’èxit de 17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme, la Cia Casa Real (responsable de les vetllades teatrals Assajar és de covards) estrena el seu segon espectacle dins d’El Cicló: Ven a Fraguel Rock. Una comèdia negra que fa servir les convencions del gènere detectivesc per a reflexionar sobre els conceptes d’identitat, rol i gènere. Una faula contemporània que explora la influència que tenen els estereotips de ficció a l’hora de construir-nos com a individus. Un espectacle interactiu on cada nit el públic decidirà qui dels tres protagonistes és culpable.

#ElCicló #VenAFraguelRock

FITXA ARTÍSTICA:

Dramatúrgia i direcció: Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos López
Intérprets: Rocío Manzano, Sara Sansuan i Laura Vila Kremer
Escenografia: Xesca Salvà
Il·luminació: Gerard Orobitg
Vestuari: Cinta Moreno
Fotografia: Aitor Rodero

Abans d’entrar a la sala, tenim una cita a una petita cambra, on hi ha tres ‘urnes’ on podem dipositar el nostre vot. Cadascuna representa un dels tres personatges de l’espectacle*, alhora que sospitós d’un crim que, endevinem, s’ha comès i que esbrinarem més endavant. Comença l’obra, i es presenten els tres personatges, en una escenografia que representa la rebotiga (ara en diem backstage) d’una atracció de fira.

Aquesta no és altra que ‘Fraggle Rock‘ (Fraguel, tal com es pronuncia, a la televisió de l’Estat espanyol), un programa infantil, el darrer de la sèrie i hereu de l’estètica dels ‘Teleñecos‘ d’Ábrete Sésamo i Barrio Sésamo, tots ells creats pel genial Jim Henson. Un univers de personatges estranys i fantàstics, entre els quals els més destacats eren els simpàtics Fraggles. Millor que el que jo pugui explicar-vos-en, us convido a conèixer-los clicant els enllaços.

Tot té un aire d’artificialitat de parc temàtic típic nord-americà, on els personatges tenen noms peculiars (*Brenda, l’Animal -sense nom- i l’Alegre Mariachi, que d’alegre en té poc), i resulta ‘fast’ (com el food) i de cartró pedra. En aquesta rebotiga, aquests tres éssers han decidit treballar i quedar-s’hi a viure, per no retornat a un món real que no té els al·licients d’un somni infantil. Tot i que la vida que hi porten, també és avorrida i faltada de grans expectatives, com la realitat mateixa. I com algun personatge tavernari, que més o menys hem conegut tots, es dediquen a filosofar, a bon resguard dels riscos de posar en pràctica cap de les coses que prediquen.

La cosa s’anima ‘entre cometes’ quan apareix mort un Fraggle, i els tres sospiten i busquen proves dels altres dos, per si han estat els assassins. Però, qui ha decidit qui és finalment l’assassí, no és altre que el públic que ha votat a les urnes (recordem-ho, abans de conèixer-los i veure’n la trama), i assistim a un final on cadascú ens explica què hi ha trobat en aquest món de mentida, i especialment l’assassí, que decideix no marxar-ne. Això significa que hi ha tres finals possibles de l’obra, depenent de qui tria el respectable.

És en aquest final on tenim la clau del missatge que intenta transmetre l’espectacle, i on tot comença a prendre sentit. Però a la resta de la peça li falta la missió de crear l’expectativa necessària (les mateixes cançons que sonen abans no comença l’espectacle, de sèries dels 80, tenen un gran poder evocador, però no passen d’aquí) per a que el clímax sigui més alliberador, com en tota tragèdia que es tingui per tal. I és aquí on arriba la desorientació que vaig tenir, en ser seguidor de les anteriors produccions de la Cia. Casa Real, ‘Assajar és de covards‘ i ‘17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme‘, totes elles presentades al mateix Tantarantana. Un espera un humor refrescant, una crítica basada en la ironia i els personatges portats, si es vol, al límit de l’absurd.

No és un retret, les expectatives que cadascú tingui del que va a veure són exclusivament seves. Però durant la representació vaig tenir una certa sensació d’estar assistint a una funció que volia emular el teatre de l’absurd, fins i tot em recordava alguns moments de ‘Tot esperant Godot‘, on de forma inconscient, tots estem esperant que arribi el crim que dóna sentit a tot. Però falta la intensitat i sobretot la intencionalitat en els protagonistes i la seva interpretació, que ens faria olorar que alguna cosa s’estava cuinant darrere de tan infantil i aparentment ingenu escenari. I els moments d’humor poc feien per avançar cap al veritable conflicte, al qual havien d’arribar necessàriament.

Una proposta sincera, com totes les de la companyia, però al meu parer s’ha quedat una mica en terra de ningú, al fer el salt des d’uns espectacles d’un tarannà irònic i surrealista a un que pretén utilitzar unes altres eines dramatúrgiques, i sobretot faltat de la sorna que tan bé se’ls dóna.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.