Resum de la jornada matinal a la Sala Beckett

per espectadors.cat31/10/2016

El dissabte 22 d’octubre de 2016 espectadors.cat va celebrar a la nova Sala Beckett una jornada de debat i reflexió sobre la participació dels espectadors, un dels objectius principals de l’Associació d’Espectadors i Amics de les Arts Escèniques de Catalunya.

Prop de 40 persones es van aplegar a la nova Sala Beckett i el seu director, Toni Casares, va iniciar la jornada donant la benvinguda i exposant la seva opinió sobre el paper que, segons ell, haurien de tenir els espectadors (Casares prefereix dir-ne públic) davant dels creadors o de la creació artística.

Tot seguit, Òscar Balcells, secretari de l’Associació,  va presentar el blog d’espectadors.cat que des de fa uns mesos està en funcionament i que té per objectiu mostrar les activitats que organitza l’associació, les diferents iniciatives que es duen a terme a Catalunya al voltant dels espectadors d’arts escèniques, així com documents sobre aquest tema i enllaços amb altres blogs i webs que són afins.

Lluís Bonet i Jaume Colomer van presentar a continuació els resultats de l’Estudi sobre la participació dels espectadors en els espais i festivals d’arts escèniques de Catalunya. L’estudi ha estat elaborat de manera conjunta per l’Associació d’Espectadors i Amics de les Arts Escèniques de Catalunya (espectadors.cat) i el Programa de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, el programa Be SpectActive! d’Europa Creativa i la Universitat de València. L’estudi es pot consultar en aquest mateix web i resta a disposició de totes les persones interessades.

L’estudi ha estat realitzat a través d’enquestes a espais, programadors i plataformes d’espectadors i cerca identificar les associacions d’espectadors existents, així com analitzar quin és el seu paper pel que fa a les programacions d’espectacles i les activitats socioculturals relacionades en aquestes dinàmiques.

Pel que fa a les associacions participants, el qüestionari ha estat contestat per 13 plataformes d’espectadors, de les quals 4 són de Barcelona ciutat, 1 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (excepte Barcelona) i 8 de la resta de Catalunya. A continuació resumim una síntesi de les conclusions de l’estudi. més avall en teniu el contingut*

Posteriorment, Joan Morros, coordinador de l’Associació, va dinamitzar una “pluja d’idees” entre tots els participants per recollir idees, propostes, activitats, etc, que es podrien fer o promoure des d’espectadors.cat.

La jornada va finalitzar amb una interessant visita a les instal·lacions de la nova Sala Beckett, conduïda pel seu director, Toni Casares.

*La col·laboració amb els espais escènics ofereix oportunitats als espectadors

Segons les respostes al qüestionari a espais i programadors, les Plataformes d’Associacions d’Espectadors (PAE) col·laboren amb els espais escènics i festivals sobretot en la difusió i prescripció de la programació i les altres activitats, i també en la seva organització i gestió. Algunes, poques, participen en la presa de decisions sobre la programació i en processos de co-creació, o bé programen i gestionen pel seu compte activitats complementàries, aspectes que faciliten més l’empoderament dels espectadors.

Les PAE consultades consideren que els beneficis que reben d’aquesta col·laboració són múltiples i de forma bastant similar:

• El benefici més valorat és la satisfacció personal pel fet de col·laborar en la millora d’un projecte cultural d’interès públic.
• En segon lloc, valoren l’oportunitat d’ocupar el temps lliure d’una manera divertida i profitosa, i l’oportunitat de tenir més informació i coneixement sobre el patrimoni escènic local i universal i sobre els processos de creació, producció i exhibició.
• Finalment, també valoren l’oportunitat de conèixer personalment autors, intèrprets i especialistes en arts escèniques, així com l’oportunitat d’aprendre a organitzar i gestionar activitats.

 

Models de relació de les plataformes associatives amb els espais escènics i festivals

De les PAE que han respost, la meitat diuen que han formalitzat un protocol o conveni de col·laboració amb l’espai escènic o festival de referència, i l’altra meitat que no.

En la majoria de casos, l’equip professional pren les decisions en solitari, tot i que en alguns casos excepcionals la decisió és compartida

La majoria d’espais de reunió de les PAE (el 62%) han estat cedits per l’equipament o festival amb el qual col·laboren, i la resta el tenen llogat o en propietat. Gairebé el 70% tenen algun professional amb dedicació retribuïda, encara que sigui a temps parcial.

Com hem dit en un apartat anterior, els aspectes en els quals les PAE col·laboren amb els espais escènics o festivals són els següents:

• En general, col·laboren sobretot en la difusió, promoció i prescripció de la programació i les activitats (el 36,7%), seguit de l’organització, producció i gestió de la programació i les activitats (el 22,4%).
• Segons la variable projecte, no observem gaires diferències. En canvi, en l’àmbit territorial, tot i que predomina també la col·laboració en la difusió, promoció i prescripció, en la resta de Catalunya col·laboren força més que a Barcelona en la presa de decisions sobre els continguts de la programació i en l’organització i gestió de les activitats.

El model de relació més habitual es basa en el suport de la PAE a l’equip professional de l’espai escènic o festival. A més, en la majoria de casos, l’equip professional pren les decisions en solitari, tot i que en alguns casos excepcionals la decisió és compartida. És un model molt similar al de l’etapa inicial de les AMPA respecte als centres educatius. Segurament podria evolucionar cap a una major cogestió del projecte escènic, de la mateixa manera que les AMPA actualment són membres del Consell Escolar de Centre, un model de governança més basat en el consens i la cogestió i, per tant, més satisfactori per a les dues parts.

Els gestors de la majoria d’espais escènics programen ‘per als’ espectadors, però no ‘amb els’ espectadors

A manera d’hipòtesi explicativa del poc interès dels equips gestors dels espais i escènics i festivals per promoure la participació activa dels espectadors en la presa de decisions i en la gestió del projecte escènic, podríem considerar que la gestió tradicional dels espais escènics es basa en el paradigma dominant de la democratització cultural i no ha incorporat elements metodològics propis del paradigma de la democràcia cultural. Això porta a considerar que els gestors de la majoria d’espais escènics programen “per als” espectadors, però no “amb els” espectadors. En altres consultes realitzades, molts programadors argumenten que si els espectadors participen en l’elecció dels espectacles de les programacions de futures temporades és probable que es programin continguts més comercials i de menor qualitat, ja que tendiran a escollir els que coneixen perquè han tingut més presència mediàtica.

 

Proposta de model-tipus de relació i casos de bones pràctiques

Dels arguments anteriors es deriva la necessitat d’avançar cap a un model de relació més basat en la cooperació horitzontal entre les parts que comporti la implicació dels espectadors en el projecte escènic i en permeti el seu empoderament.

L’evolució cap a un model més participatiu haurà de resoldre diverses resistències, tant dels responsables polítics municipals com dels equips professionals de gestió. Tal volta, en els espais escènics i festivals de titularitat pública, caldria constituir un òrgan rector en el qual hi participessin totes les “parts interessades” (stakeholders) en el projecte escènic d’acord amb els atributs d’un bon model de governança. Els Consells Escolars de Centre, entre altres, són un bon referent de democràcia participativa que caldria tenir en compte.

Caldria traslladar als espectadors habituals dels espais escènics que no tenen cap PAE els arguments sobre els beneficis que aquestes diuen que els comporta la col·laboració

Tot i que l’estudi no ens aporta informació explícita sobre el funcionament intern de cada cas, el coneixement empíric del sector ens permet considerar que en la relació de les PAE que hem inclòs en un apartat anterior, hi ha casos de bones pràctiques. Podem citar, especialment, els següents:

• L’Associació El Galliner del Teatre Kursaal de Manresa ha obtingut un notable reconeixement per la tasca desenvolupada.
• Els Amics del Teatre de l’Aurora, des de fa uns anys, han començat una notable implicació en el projecte escènic que està tenint un resultat molt satisfactori.
• Tant l’Associació d’Espectadors del Teatre Lliure com l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell de Ripollet són dos models històrics de referència.
• Els Amics de La Perla 29, recentment constituïts, estan mostrant el valor afegit que poden aportar al projecte escènic de La Perla 29.
• El col·lectiu d’espectadors de La Seca Espai Brossa són un referent en la manera de participar en el funcionament de l’espai escènic i de relacionar-se amb els seus responsables.

 

Proposta per al foment de la col·laboració entre les parts

A partir dels arguments anteriors, es considera que caldria avançar en tres aspectes:

A. Promoure l’increment del nombre d’espais escènics i festivals que compten amb plataformes associatives d’espectadors. Caldria traslladar als espectadors habituals dels espais escènics que no tenen cap PAE els arguments sobre els beneficis que aquestes diuen que els comporta la col·laboració. Això es podria fer organitzant i oferint espais de trobada entre espectadors habituals d’espais escènics que no tenen cap PAE amb membres de les quals estan constituïdes. Caldria oferir-los, si ho demanen, suport a la constitució i arrencada d’una PAE i, potser, una funció de mediació amb l’espai escènic o festival.

B. Promoure la interrelació entre les PAE per a l’intercanvi d’experiència i gènesi d’iniciatives conjuntes, en forma de comunitat de pràctica.

C. Promoure l’evolució del model de relació actual, basat en el suport a l’equip professional, cap a un model basat en la cogestió. L’actual model de relació basat en el suport a l’equip professional millora la gestió del projecte escènic però no facilita l’empoderament dels espectadors perquè no els permet ser corresponsables de les decisions que es prenen.

Els beneficis d’una bona governança i de l’empoderament progressiu dels espectadors són reconeguts a nivell internacional. El projecte europeu Be SpectActive! aportarà segurament més arguments objectius sobre aquesta qüestió. Per tal de promoure l’evolució del model actual cap a la cogestió es podria organitzar i oferir espais presencials i virtuals de relació i intercanvi entre les PAE existents, posant a la seva disposició experts especialitzats en aquest àmbit com a acompanyants del procés.

El foment de la col·laboració entre les PAE i els equips professionals dels espais escènics i festivals no seria convenient que el fes directament l’administració pública per evitar un intervencionisme que ja no és necessari en una societat que compta amb un sector professional desenvolupat i un teixit associatiu emprenedor, tot i que seria convenient que establís una norma jurídica que definís el marc de relació.

L’acció de foment de creació i desenvolupament de PAE seria més propi que l’assumissin organitzacions no governamentals que treballin en aquesta direcció, amb el suport de les administracions que desenvolupen polítiques escèniques.

Origen: Resum de la jornada matinal a la Sala Beckett | espectadors.cat

Anuncis