patufet-el-musical

Una de les primeres coses que cal dir d’aquest espectacle, és de que ens oblidem del conte del Patufet tal i com el coneixem. Aquí, i afortunadament, en lloc de fer com de vegades es fa, com és estirar i estirar l’argument d’un conte que està explicat en 5 minuts o menys, han decidit fer un conte nou, ple d’aventures i dinamisme, que comparteix amb el del Patufet l’inici, el nom del protagonista, alguna cosa al final, i… ja està!

En Patufet és un minyó tan petit com espavilat, que lluita per reivindicar que, en la seva petitor, és capaç de fer qualsevol cosa que podria fer algú de més grandària. Per això, demana la mare de portar l’entrepà de l’esmorzar al pare, que és treballant a l’altra punta de la ciutat. A partir d’aquí, es troba pel camí uns simpàtics companys de viatge que voldran ajudar-lo, en un viatge on aniran a parar a llocs insospitats de la ciutat: una marieta que viu al seu jardí, un click (sí, d’aquells de famobil, crec recordar) que per circumstàncies adverses ha estat exclòs d’una botiga de joguines, i una tecla d’ordinador, avorrida i que es deleix per sortir de l’abocador on ha anat a parar. Però perquè no falti de res, també hi ha uns ‘dolents’ -d’aquells tan rucs i incompetents- que volen utilitzar en Patufet per trobar i agafar un diamant que hi ha dins de la panya d’un bou….

Vàries són les coses que destacaria en aquesta ‘invent’ escènic, com són un guió dinàmic i divertit, que ens va oferint sorpreses, una direcció que propicia que mai no decaigui l’interès pel que li passa als petits protagonistes, i sobretot una cosa que sempre assenyalo en els musicals, i que aquí està resolta excel·lentment: tant quan canten, com quan parlen, se’ls entén a tots perfectament. A més, quan els personatges tenen moments parlats (hi ha un pes bastant important de les parts parlades), el fet de portar un ritme que marca la música que els va per sota, no fa que les interpretacions minvin. Ben al contrari, els temps estan perfectament marcats, i els emocions dels protagonistes es perceben sense cap dificultat. Destacar que l’escenografia és a penes (per dir-ho d’alguna manera) una pantalla on es projecten els diversos escenaris on passa l’acció, i que de cop i volta es mouen, donant una sensació real de moviment dels personatges. En aquest aspecte, la utilització del vídeo és molt bona, sent una llàstima que, per diverses causes tècniques, probablement aquest espectacle sigui difícil que rodi per altres teatres catalans. I com a última dada positiva, destacar especialment tres intèrprets: l’Aina Quiñones, com a Patufet, el Pol Nubiala, com a Marieta, i el Pau Doz, amb un convincent Click, d’un moviment robòtic notablement ben fet.

Només un però, que conversant amb algun membre de la companyia, segurament es contindrà una mica més a les representacions restants, i és un excés en les brometes dels petits personatges que, estant adreçades a un públic adult, per la seva procacitat pugui semblar a molts pares i mares que no són massa adients per als petits de la sala. Per la resta, un musical familiar molt ben concebut, dirigit i interpretat, que ens proposa una aventura dinàmica i que va encantar al jove auditori.

Més informació de l’espectacle: http://www.patufetelmusical.cat/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.