Crònica Jove Espectacle del FETEN 2015, a Gijón. Tercer lliurament, dimarts 24 de febrer

Feten2015portada

DIMARTS, 24 DE FEBRER DE 2015

12.45 h. Centro Municipal Integrado Pumarín Gijón Sur
Companyia de Comediants La Baldufa (Cataluña)
Pinocchio, figlio di Geppetto

la-baldufa-pinoccio

Pinocchio, figlio di Geppetto es la historia de un niño libre, sin prejuicios ni complejos, desobediente y travieso, pero a la vez muy ingenuo. Geppetto, con el instinto protector de un padre, intentará velar por su educación. En cambio, Pinocchio, desobediente, se verá inmerso en diversas aventuras que le harán crecer y madurar como persona hasta acabar extenuado y… con un final sorprendente.

Recomendado Funciones familiares: a partir de 6 años Funciones escolares: entre 8 y 11
Duración 55 minutos

Ficha artística Intérpretes Enric Blasi, Emiliano Pardo, Carles Pijuan y Miki Arbizu (técnico en escena) Autor Carlo Collodi Dramaturgia La Baldufa Dirección Jokin Oregui y La Baldufa Escenografía Carles Pijuan Vestuario Carles Pijuan Música Òscar Roig Iluminación Miki Arbizu Producción Enric Blasi y Amàlia Atmetlló Oficina Isabel Mercé y Pilar Pàmpols Coproducción Théâtre du Cloître, Scène Conventionnée, Festival National de Bellac

Distribución Companyia de Comediants La Baldufa | Enric Blasi Aldosa C/ Músic Vivaldi, 12, BX. 25003 Lleida Tel.: 973 28 14 57 – 649 98 50 52 baldufa@labaldufateatre.com www.labaldufateatre.com

Després de veure el Pinotxo de La Baldufa, amb un teatre a vessar* i amb uns fervents aplaudiments al final, mostra de l’entusiasme despertat entre els professionals assistents, un es fa consideracions, podríem dir, de dues menes: les que fa a la forma i al contingut.

Per la forma, felicitar efusivament als membres de La Baldufa, perquè no deixen d’investigar noves maneres d’explicar històries, nous llenguatges, noves propostes estètiques, que un no endevina fins a on arribaran al topall amb el pas dels anys, però que sempre són sorprenents; també, i molt especialment, entre els professionals, cosa que tots sabem que és difícil. La cosa comença a un escenari on, aparentment, els tramoies de la companyia semblen muntar una escenografia ‘de les d’abans’ amb llistons de fusta, cordes amb contrapesos i paper d’embalar on posteriorment es pintaran els decorats. Inesperadament (en la sessió va ser al tercer intent, ja que anava entrant gent fins a emplenar ‘a petar’ la sala), un dels membres s’adreça al públic, però al públic infantil que hi ha al davant, i treu uns infants, als quals faran fer un seguit de sons per un micròfon: un crit, un riure… Aquests sons, posteriorment, són utilitzats durant la representació com a ‘banda sonora’ complementària. Tota la història del nen de fusta es va representant amb aquest entorn d’escenografies a mig muntar que van movent entre tots de forma aparentment improvisada, amb personatges que de cop i volta es caracteritzen, mentre els altres actors segueixen sent els tramoies i ajudants de l’escena que es representa. Pinten títols que ens informen d’on som, i prenen la forma d’uns manipuladors de titelles que tot i ser-hi, de vegades es fan invisibles. En tota aquesta evolució, cal parar esment en algunes de les troballes d’aquest ‘teatre dins del teatre’, com ara el naixement de Pinotxo, on veiem com Jepet ‘literalment’ pareix el seu fill de fusta. O com quan veiem una representació de titelles, no mirant a l’escenari, sinó als espectadors i les seves reaccions, cosa que, dit de passada, recomano molt fer de tant en tant. Són només dos exemples.

Dues coses que em van semblar, però, que no estaven ben trobades, i una era la insistència de parlar un italià macarrònic per part de tots els intervinents (perquè no parlar un bon italià, si es tractava d’això, o bé un català o castellà normal?), però sobretot, la tortura i assassinat de Pinotxo (sí, es pot matisar com es vulgui, però en escena varem veure-ho de forma diàfana) penjat a una forca improvisada amb una de les múltiples cordes que conformaven la tramoia.

Pel que fa al contingut, i sabent que tot és discutible, em sembla que aquí segueix prevalent la voluntat estètica sobre la transmissió d’aquest contingut. Tret d’alguns exemples brillants que he posat abans, i alguns altres sense dubte, em sembla que no és la forma més idònia d’explicar el text de Collodi. Primer, perquè s’entretenen molt en l’inici, fins al punt que s’explica molt poquet de la llarga i molt (com seria la paraula, sucosa?) història original de Collodi, i canviant de forma evident moltes de les situaccions i personatges que hi podem llegir (especialment a l’escena del gat i la guineu), i finalment, posant el punat final en la mort (i resurrecció) de Pinotxo, que coincideix amb el final de la primera part del llibre original. Pot haver-hi moltes interpretacions de les intencions de l’autor, però de la seva lectura jo n’he tret sempre una intenció didàctica, d’avís a les joves generacions dels perills que els esperen a la vida, fruit sobretot de la naturalesa humana, la seva i la dels altres. Pinotxo representa l’esperit alhora ingenu, trapella i gandul que ens habita a tots, en moltes de les seves aventures a conductes socials enquistades, i també el magre futur que ens espera si no ens esforcem en cultivar-nos. Res de tot això apareixia, de forma entenedora al menys, a la proposta. I em sembla que si aquesta ha de ser vista per espectadors de curta edat, val la pena que abans de veure variants (necessàries i saludables) d’una història coneguda, haurien de conèixer una versió més fidedigne, i no parlo de la de Disney, és clar.

*No és estrany, després d’alguns anys de la seva estrena a FETEN amb el Baró de Munchaussen, on van guanyar el premi al millor espectacle, les seves aparicions a la Fira de referència del sector a l’estat es compten per èxits.

 

16:30 h. Sala 2A. Centro de Cultura Antiguo Instituto
Engruna Teatre (Cataluña)
Código postal 00

engruna-codi-postal-00

Bienvenidos a la oficina de Código Postal 00, una oficina muy especial a la que nos llegan cartas y paquetes desde todos los rincones del mundo. Si algo te asusta o te llena el corazón, o buscas una oreja para que se lo cuentes,… solo tienes que escribirlo en una carta y las carteras de Código Postal 00 ¡harán que llegue a buen puerto! En esta oficina descubrirás infinidad de historias: de amor, de viajes, de secretos… Una experiencia mágica y única en el mundo de la comunicación.

Recomendado A partir de 3 años
Duración 50 minutos (más actividad final)

Ficha artística Intérpretes Ruth García, Nuria Olivé y Mireia Fernández Autoras Ruth García, Nuria Olivé y Mireia Fernández Escenografía Engruna Teatre y Toni Fernández Vestuario Engruna Teatre Música Albert Ciurans Iluminación Jordi Berch Producción Engruna Teatre Máscaras Iria Roibás Fotografía del catálogo Silvia Poch

Distribución Ágada Distribución – Manuel Azquinezer Partida Barranquets. C/ 12, 6. 03779 Els Poblets (Alicante) Tel.: 966 42 37 59 – 667 46 83 67 agada@agada.es http://www.agada.es Martes 24 de febrero 9.45, 16.30 y 18.30 horas Centro de Cultura Antiguo Instituto Sala 2A

Després de dos anys (mínim) de rodatge de l’espectacle, des de la Mostra d’Igualada 2013 on vaig escriure aquesta crítica, val a dir que l’espectacle, com era d’esperar, ha millorat i s’ha fet rodonet, rodonet.

Bàsicament, veiem una virtual oficina de correus, de les de sempre (què t’hi jugues a que molts infants no saben què és?) on tres esforçades carteres treballen dur per fer arribar cartes (sí, de paper) als seus destinataris. Cartes que en parlen d’històries profundament emotives, des de les pors i els desitjos d’uns infants, al dolor, i alhora l’amor d’una mare que per obligació és lluny del seu fillet, a la magistral sinopsi, a través de les cartes, d’una relació d’amor entre un home i una dona, rellegida per ella, quan ell, ja de ben grans, ha deixat aquest món. Una de directa al cor, impossible, al menys per a mi, de quedar-s’hi indiferent. Molt ben posada en peus, amb un teatre gestual, una estètica molt acurada i unes veus en off (únics textos de tot plegat) impecable. Una bona història, molt neta de coses sobreres i ben rodada, després d’aquests dos anys. Les meves felicitacions.

I si voleu una raó prosaica per programar-lo, reprenent el que deia al principi, com a mínim perquè els infants d’avui sàpiguen com es comunicava abans la gent, abans dels mòbils, abans del correu electrònic, abans fins i tot del telèfon, la gent també es comunicava en la distància, i ho feien a través de les cartes.

2 thoughts on “Crònica Jove Espectacle del FETEN 2015, a Gijón. Tercer lliurament, dimarts 24 de febrer

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.