Crítiques: ‘Tothom diu que està bé’ de La Pepo i Tot Produccions. Teatre Jove, molt jove

Ja vaig fer una primera valoració d’aquest espectacle, que va ser al Showcase de la darrera Mostra Butaka Jove d’Olesa de Montserrat, a l’octubre de 2014.

Dissabte passat vaig poder veure per fi un passi sencer d’aquest muntatge, escrit per Dani Amor i dirigit per Daniel J. Meyer, sobre les aventures -i alguna desventura- d’un grupet de joves universitaris que viuen en típics pisos compartits per a estudiants. És clar que les dues protagonistes en un de diferent dels altres tres membres masculins del repartiment.

Ens trobem davant d’una comèdia juvenil, molt a l’estil de molts productes del cinema nord-americà adreçats a públic adolescent, tot i que els personatges són a primers anys de carrera, és a dir, sobre els 20 anys. La llibertat lluny de la casa paterna, la falta d’altres responsabilitats (si de cas, la d’estudiar i aprovar surt tan tangencialment que ni la considerem) i per descomptat, les hormones en plena ebullició fa que nois i noies es busquin… i es trobin. La història transcorre en diversos caps d’any, en un dels pisos -el dels nois- on podem veure la evolució de les diverses històries que aquests tenen amb tercers que no apareixen, i entre ells i elles.

Aquí l’equilibri sempre perillós -quan parlem de públic tan jove- entre sexualitat i afectivitat, bascula preferentment per la primera, tot i que la segona sempre acaba apareixent, naturalment. Com ja deia després del visionat dels 10 minuts d’Olesa, els diàlegs estan ben escrits, i la direcció i els actors estan prou convincents, començant amb el fet que representen joves molt similars a ells.

tothom diu que està bé - la pepo

Només dir que la sessió que vaig veure, lluny de les que varen fer el setembre passat al Teatre Gaudí de Barcelona, va ser en un espai més convencional, un teatre a la italiana, amb un escenari elevat i allunyat del públic, on van haver de variar el to i potència de l’acció, i sobretot el volum de veu. No va haver major problema, en aquest sentit, però es va notar una precipitació que va fer que es perdessin moments de text, i una part del control que es notava en el tast de la Mostra Butaka, i sobretot, algun personatge una mica massa estripat, com el d’una de les noies, que fa una joveneta ‘baixada del poble’ massa tòpica, l’accent de la qual penso que va en contra del seu personatge.

Amb tot, el públic s’ho va passar molt bé, i és de valorar que vagin sortint companyies joves sense complexos, que tractin els temes i les realitats que ells viuen i veuen més aprop que ningú. La presència de gran quantitat de joves a la sala demostra que és un dels millors camins per a formar una nova generació d’espectadors teatrals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.