Crítiques: ‘Sol amb la lluna’, de la Cia. Sgratta

Sol amb la lluna” a càrrec de la Cia. Sgratta

Sol amb la Lluna - Sgratta - Destacada

Què pot passar si de sobte es troben el dia i la nit? El Sol veu les coses clares com la llum del dia, però a la Lluna ningú s’atreveix a enganyar-la… Així que junts, s’explicaran una pila d’històries! Totes elles divertides i alegres com el dia, però tendres i sinceres com la nit. Un noi despistat però amb molta empenta, uns pirates de terra endins, una princesa enredaire i una pila de bestieses i animalades! Tot plegat amb dos narradors molt especials girant al voltant d’un món cada dia més curiós.

Fitxa artística
Text i actors: Clara Gavaldà i Joan Cirera de Moreno
Música: Davi
Disseny i control de so i llums: Paula Crespo
Escenografia i atrezzo: EMPIE
Il·lustracions: Subi
Vestuari: Carme Solà i Pilar Guiteras
Disseny Gràfic: Ivó Oliveras
Fotografia: Jordi Martí
Agraïments: Joan Maria Segura, Mireia Cirera i Joel Grau
Producció: La Companyia Sgratta
Intèrprets: La Companyia Sgratta

Edat recomanada: a partir de 3 anys
Durada: 60 min

Espectacle de dos intèrprets, actor i actriu.

Sota l’excusa de dos personatges que es troben després de recollir contes arreu (un, contes recollits de dia, l’altre, de nit) que porten a llurs maletes, la total semblança d’ambdues fa que hagin d’obrir-les i revisar les històries per saber quina és de qui. Anem sentint històries com la del Pere Pruna, la Princesa i el Manyà, el drac que no era tan gran com semblava…  i unes quantes més. La part més sorprenent de l’espectacle és com, amb un sol petit cub, del qual van sortint cubs cada cop més petits (una katiuska, vaja), van muntant-se totes les escenografies de cada conte. Un prodigi d’enginy, que en l’escena del castell, a més, provoca un espontani ‘Ohhh’ del públic, pel resultat tan espectacular. Val a dir que les interpretacions són molt energètiques, i arriben a joves i grans. També les cançons, molt adients i ben interpretades. En general, es nota que el públic surt molt satisfet de l’espectacle. Només un però: la història que més funciona és la primera, del Pere Pruna, perquè és molt dinàmica i viscuda. Les altres, en estar molt bé, descansen potser un pèl massa en el text, com una mena de ‘contacontes’ il·lustrat, que fan que el públic infantil, per sota d’una determinada edat, desconnecti una mica del que passa a l’escenari, tot i ser un espectacle en clau força infantil. Comentant-ho amb la companyia, m’han explicat que venen del món dels contacontes, i deu ser una mena de ‘deformació professional’, això de recolzar-se tant en la paraula. Val a dir que tots dos, també van coincidir (si bé van sortir-ne en moments diferents) a la Cia. Deparranda, per això també la vessant musical i de cantants, que fa enlairar molt l’espectacle en determinats moments. Un espectacle divertit, amb contes molt ben trobats, a la majoria dels quals caldrà, potser, dotar del dinamisme i força del primer, però que triomfa allà on va.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.