Crìtiques: ‘Sota el llit’ al TNC de Barcelona.

Sota el llit

http://www.jovespectacle.cat/cartellerajove/event/sota-el-llit-al-tnc/

De l’1 al 16 de febrer del 2014 a la Sala Tallers del TNC (Barcelona)
Dissabtes – 17:30h – *El dissabte 15 de febrer es farà una funció amb audiodescripció i intèrpret del llenguatge de signes.
Diumenges – 12:00h

Entrem a la Sala Tallers, també els joves espectadors d’una escola vinguda expressament per a aquesta primera sessió, un divendres al matí.

Uns personatges divertits i fantàstics, amb unes exuberants melenes de coloraines, ens reben. Parlen amb els nens i nenes, i els pregunten pels seus somnis, i si aquests són en colors. A l’escenari, un enoooooorme llit posat dempeus, de manera que podem mirar-lo com si fóssim al sostre de l’habitació. La cosa promet. Els divertits personatges, noi i noia, es diuen La Gu, i el Ningú.

Apareix al llit, petitíssima, la Mina, una nena de cinc anys que té ganes de dormir i de somiar. Però… ai! Comencen a sonar uns sorolls (que tothom identifica amb una tempesta, excepte ella) i apareix la por. Sota el llit hi ha algú que em vol espantar, pensa -i ens diu- ella. Aniré a sota el llit a comprovar-ho, i de pas -deduïm- em sentiré més protegida.

La sorpresa la tenim tots quan el llit s’obre de bat a bat, i els petits espectadors (devien tenir uns 5-6 anys) són convidats a traspassar aquesta porta encortinada amb blanques gases. Els adults al darrera.

A l’altre cantó, comença una altra obra, asseguts a terra nens i nenes, en cadires els adults, on la Mina pren protagonisme en lloc del Ningú i la Gú, enfrontant-se a diverses situacions que ningú (amb minúscules) acaba d’entendre, ni a què venen: La Mina baixant per unes cintes, unes enormes botes (de set llegües, diria jo) que tenen vida i després es converteixen en un cavall (què poc aprofitat!), i tornen els trons i llamps, amb un monòleg angoixant de la Mina, mentre ens ho mirem, d’un costat el Ningú (amb majúscules) i la Gú, i de l’altre els espectadors, sense acabar de saber, i menys empatitzar, què li passa a la Mina.

Cal dir que molta part del declivi de l’atenció i l’interès d’aquesta segona part el té que els personatges (follets, digues-li) queden en un segon pla, i amb ells el seu estil directe, i molt identificable pels joves espectadors. En aquest cas, cal destacar l’actor Marc Rius, el Ningú, que connecta des del primer moment amb el públic, com si des de sempre hagués treballat per a aquestes edats. Per tant, deduïm que el to del personatge d’heroïna de tragèdia en què deriva la Mina, s’allunya, precisament, d’aquesta connexió desitjable.

Tot plegat, s’ha de dir, un espectacle que vol parlar als nens ‘amb dents de llet’ com resa el seu subtítol, de les pors i de com afrontar-les, que compta amb cançons originals, no sempre prou ben cantades. Una altra cosa seria si les pors descrites són les que tenen els nens i nenes de 4 a 8 anys, i si no seria preferible adaptar la trama a infants més petits, els que realment tenen por quan van al teatre i tot es queda a les fosques.

Aquest tema i d’altres, s’han debatut a la roda de Premsa posterior a l’obra, prou interessant, que la dramaturga, Núria Vizcarro, el director, Ricard Soler i Mallol, i el mateix Xavier Albertí, director del TNC, han mantingut amb els mitjans que han acudit a la convocatòria.

LA RODA DE PREMSA

A la taula, el director del TNC, Xavier Albertí, la dramaturga Núria Vizcarro i el director de l’espectacle, Ricard Soler i Mallol.

Hi ha diverses preguntes i respostes que ens dibuixen el projecte i a què ha respost:

– Sota el Llit és un projecte de creació (no un espectacle que ja exista) de la FEI presentat al TNC, com suposem que se’n presentaran cada any. La única experiència anterior tant de la productora com del director va ser L’Ogret, que a Barcelona es va presentar al SAT!, amb aquesta crítica de Jove Espectacle. Una cosa important: les companyies que vulguin portar alguna cosa a la franja familiar del TNC la propera temporada, ànims i afanyeu-vos, hi ha molt pocs projectes presentats fins ara!

– Ens comenten els dos responsables del muntatge, dramaturga i director, que la proposta obeeix a la necessitat de parlar als nens i nenes, concretament dels 4 als 8 anys, sobre les pors i com afrontar-les. En aquest sentit, es fa servir com a recurs la repetició, i una de ben destacada és la resposta a ‘com vèncer’ la por, que la protagonista, la Mina i també els Gú i Ningú van respondre vàries vegades: cantar, ballar, riure, plorar i dibuixar. També es parla diverses vegades dels colors, en contraposició al blanc i negre, que aquí simbolitza les pors. Això dels colors, a més, queda palès quan els petits assistents s’enduen un llapis (gentilesa d’una important marca de tota la vida) que reprodueix a escala el que surt a l’obra.

– En general estan molt contents amb l’experiència i els nens i nenes que avui han vingut. Creuen que la incorporació de conceptes i llenguatges contemporanis (¿?) com ara el circ (número de cintes) i els titelles (botes) ajuden a connectar amb ells. Una menció als Gú i Ningú que, efectivament, connecten bastant amb el públic. També confessen que, quan estaven creant l’espectacle, no pensaven gaire en els pares que acompanyarien als infants, sinó amb aquests mateixos.

– El Ricard ens explica que ha comptat, per a assessorar-se amb les converses amb les seves nebodes. Posteriorment els ha assessorat pedagògicament la Lali Bosch, i finalment han comptat amb l’ajut d’una escola de l’Hospitalet de Llobregat, la mateixa que ha assistit a la sessió d’avui. Abans de venir al TNC, van fer una presentació a l’Atrium de Viladecans. Allà van descobrir que parlar a nens i nenes sobre la por sense espantar-los, quan aquests tenen menys de 4 anys, pot fer-se complicat, per la qual cosa, i aconsellats pels mestres assistents, van decidir que no és per a infants de 3 o menys anys. Veurem si el públic familiar que acudeix al TNC respecta aquestes recomanacions, o no, com fan a la majoria de programacions familiars, on hi ha multitud de ‘babies’ a la platea.

– Parlem també d’alguns temes ‘logístics’ de l’obra, com ara que volen fer gira per tot Catalunya (una veritable gira, que començarà a Viladecans), tot i dos clars factors que podrien jugar a la contra: la complexitat del muntatge, no tant pels elements escenogràfics (que també, degut a l’alçada del llit, superior a la boca de molts escenaris), com pel fet que la obra transcorra davant i ‘darrere’ de l’escenografia, i encara que ens asseguren que molts teatres tenen prou fondària dins l’escenari com per a fer aquesta segona ‘platea’. I la causa d’aquesta afirmació pot ser l’altre gran factor a la contra: l’espectacle té una clara limitació de públic, segons ens diuen uns 130 espectadors en el cas dels familiars, i 100 en el dels escolars. Pot ser un dissuasiu important per aquells que hagin de calcular si poden recuperar el caixet amb la venda d’entrades.

– De fet es diu que no tenen plantejat de fer cap treball anterior amb els nens i nenes que venen amb escoles a veure l’espectacle, tret del que ja van fer amb aquesta escola de L’Hospitalet. I s’anuncia la sessió que el proper 15 de febrer es farà, comptant amb audiodescripció per a cecs i llenguatge de signes per a sords. En algunes altres sales s’ha fet ja el complement per a persones sordes, però probablement sigui el primer cop que en un mateix passi es fan les dues coses.

– El Xavier Albertí, no va perdre la ocasió per apuntar les línies mestres del lloc que ocuparà la programació familiar dins del TNC (anuncia que aviat se’n farà una presentació), insistint en què es posaran de relleu els aspectes educatius i pedagògics dels muntatges, i en anar cap a un altre model*, on els materials didàctics tindran un paper molt important. De moment, ens fa avinent que, a més de ‘Sota el llit’, el públic familiar i escolar (evitant dir ‘nens’ per dir vàries vegades ‘ciutadans petits’) ha comptat amb algunes sessions del ‘Vers a vers’, i que com sempre (i com fan la majoria de teatres), els dies de cada dia, en horari lectiu, els nois i noies de Secundària poden venir a veure les obres que es programen per a adults, en sessions únicament escolars.

*Sobretot per saber quina proposta hi ha per al públic jove en la nova etapa del TNC, i que podeu sentir de la veu del propi Xavier Albertí, en AQUESTA ENTREVISTA.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.