Crítiques: tot el que vaig veure a la Mostra Butaka Jove d’Olesa de Montserrat

mostra butaka jove - 2013

Com ja explicava en una crònica anterior, el dissabte 5 d’octubre Jove Espectacle va ser a la Mostra Butaka Jove d’Olesa de Montserrat, en la seva VIIIa. edició, 2013.

No m’estendré en el que ja vaig explicar. Vaig ser en 3 diferents actes/espectacles, que van ser:

EL SHOWCASE, (programa) celebrat entre les 10 i quarts de 12 del migdia al teatre del Casal. Aquest format, permet a les companyies (mostrar) i al públic i programadors (veure) fragments d’uns 10-12 minuts de diferents espectacles, per poder valorar si poden o no ser interessants, si val la pena anar-los a veure en la seva versió completa, si es vol parlar amb ells per proposar-los actuacions en concret… En aquesta ocasió en van ser 10, d’espectacles, que us resumeixo a continuació:

1     Carregats de romanços      –       Pàmboliteatre                    

Un espectacle de màscares, amb un vestuari i utilleria molt treballats, amb un tractament d’època-tradicional. Es tracta d’una faula rural, un d’aquests contes de proves per aconseguir objectes, i on cada objecte requereix a l’hora, per a ser aconseguit, d’un objecte previ. Dos actors i una actriu donen vida als diversos personatges que van intervenint. La idea és més vàlida per a infants-joves de 7-8 fins als 12 anys, que per a més grans, i en qualsevol cas, faltaria ritme, ja que juga amb la reiteració de les proves i objectes, però ho fa d’una forma lenta i repetitiva.

2     Belle Rêve                 –                  Delikatessen                       

Quatre joves cantants femenines, algunes d’elles, a més, actrius, (com la grata sorpresa de trobar-nos l’Esther Westermwyer, d’Inspira Teatre) que interpreten -i aquí mai millor dit, ja que a més de cantar, fan ‘comèdia’- diversos temes a capella. Després del minipassi, ens avisen que normalment ho fan ‘microfonades’, cosa que avui no ha estat possible. En un videoresum que han projectat posteriorment, es veu que, quan ho fan amb tot, el nivell artístic és força alt. Per tant, un concert-espectacle molt interessant, ben realitzat i que a més ens proposa un repertori variat i engrescador.

3     Pim, Pam, Pum              –            Pimpam                              

Dos actors, vestits amb uniformes de combat, representen una mena de ‘joc de guerres’, emparentat amb el desaparegut Gila o un joc clownesc, proper al teatre de l’absurd. Ironitzen molt sobre els soldats i les morts, sobre la jerarquia, el deure, i les convencions militars. En el fons batega un cant antimilitarista, tot i que no queda clar, en aquest fragment, cap a on deriva més endavant, en el decurs de l’espectacle sencer.

4     Els guapos són els raros        –    Els Raros Produccions       

Aquí no varem poder gaudir dels 10 minuts de tast, ja que un dels membres de la companyia ens va fer comentaris sobre un trailer (hagués estat una bona idea fer en vídeo el que havien fet les altres companyies: 10 minuts d’espectacle ‘tal qual’), que en aquell moment, i només per un parell de dies més, es feia al Versus Teatre, després d’haver estat al Gaudí la temporada passada. La història (inspirada en la cançó dels Manel) ens parla de tres amics ‘freaks’ d’institut, evidentment no dels més populars, sinó de tot el contrari. Segons expliquen, hi ha molta interactivitat amb el públic, no només el que hi ha a la sala, sinó també a les xarxes socials, abans i després de la funció. I també té una part de musical, quan els tres amics assagen la cançó i volen ‘suplantar’ el famós grup musical.

5     Pallasso, pallasso!!!         –          Trompitxols Arts Escèniques Aplicades

Un sol pallasso, que realitza diferents números, totlment en silenci, tant que fins i tot fa incomodar, amb un vestuari manifestament millorable. Amb la incorporació de música de fons, penso que milloraria notablement.

6     Protocolo                  –                 Wilky_troc                         

Un ballarí i una ballarina, de negre, en un escenari buit, passen de la quietud absoluta (i del silenci, un pèl llarg) a moure’s molt lentament sobre una banda sonora que, durant molta estona, pensem que té problemes, donat que barreja una música molt tènue amb uns sorolls que un identifica amb quan a un equip li fallen les connexions del cablejat. En el fons, però, es tracta d’una coreografia de dansa contemporània.

7     Ñaque, o de piojos y actores  –  EI Replà Produccions         

Versió del (gairebé) clàssic text de Sanchís Sinisterra en llengua castellana, sobre les diferents menes de companyies de comediants que recorrien la península des dels temps del segle d’or fins a no fa massa. Un cant a l’artista humil i de carrer. Està força ben dirigit i interpretat, amb l’austeritat de mitjans que el mateix text imposa. Al finalitzar, els actors ens expliquen que aquell mateix dia estrenaven a un teatre a Montmeló.

8     Encenalls de temps: un viatge en 4D  –  La Màgia d’Albert Llorens                        

Un mag i un ajudant ens proposen un seguit de trucs de màgia, amb el nexe d’unió de treballar amb una ‘quarta dimensió’ més enllà de l’espai: el temps. No deixa de ser una proposta d’espectacle de màgia (il·lusionisme al capdavall) on hi ha trucs més sorprenents que d’altres. Un espectacle, com gairebé tota la resta, apte per a amplis públics, no només els joves.

9     Swellen’s Tapper Sex         –        ClinClonClown                   

Miss Swellen, una senyora de mitjana edat, i amb un fort accent britànic, desenvolupa davant nostre una ‘recreació’ curteta de les sessions de TupperSex que fa a cases particulars*, especialment en grups d’amigues, i suposem que també d’amics. La intèrpret està esplèndida, ja que l’espectacle navega encertadament entre el rigor -des del punt de vista sexual, i els ‘aparells’ que mostra- de tot el que explica i la desimbolta ironia sobre tot allò que conforma la realitat de les relacions íntimes. Un espectacle que podria molt fàcilment recórrer instituts i escoles de secundària, i podria resultar molt útil, perquè els joves –ho varem comprovar en la funció- s’ho passen d’allò més bé, i de pas reben una informació d’una forma que no els incomoda.

* Curiosament, el circuit en què es mou aquest ‘mini’ espectacle (ella i la seva maleta) és preferentment les festes privades i comiats de solter/a.

10   CUBE                   –                     Kulbik Dance                  

Un espectacle de dansa, pel meu gust que va més enllà de la contemporània, per endinsar-se en un terreny pròxim al hip hop (o breakdance), sense ser-ho. Tres nois i una noia, fan una coreografia molt juvenil, que crec que pot agradar molt als públics adolescents, pel seu dinamisme i modernitat. Destacar la ballarina, per la seva simpatia i energia dansant.

ESPRIU SÓN SIS – CIA LA HYDRA

Al Teatre de la Passió, públic i intèrprets van ser acomodats a l’immens escenari de la sala, on s’acostumen a fer representacions amb molts intèrprets a dalt estant. Cal dir que vaig veure només uns 20-25 minuts de l’espectacle, producte d’haver arribat uns minuts tard, i desistir de veure’n més passada una estona. Un grup de sis intèrprets, vestits de blanc, ens proposen un recital de textos espriuencs amb un fil conductor poc clar, si no és una colla que recorden els textos o, pitjor encara, els van dient tal i com els sorgeixen de dins, amb una energia i uns jocs corporals ‘gimnàstics’ (és la paraula que se m’acudeix), que poca o gens relació tenen amb cadascun dels textos triats, ni amb l’esperit del poeta. En resum, la proposta –sense ordre ni concert aparent, que malgrat dir-se a crits en molts moments, fa que una part important no s’entengui- no serveix perquè ningú, i menys els joves, no estimi o conegui més el llegat literari d’Espriu… en la meva modesta opinió. Compartida, tot sigui dit, amb els coneguts (molts) que al sortir de l’espectacle comentaven què els havia semblat, això sí, salvant el fet que els actors i actrius eren bons, i aliens als errors de la proposta.

THE FRIKI SHAKESPEARE SHOW – PRODUCCIONS MONES

The Friki Shakespeares ShowTres actrius, o com elles irònicament es presenten, dues actrius i una ‘erudita’ en l’obra Shakespiriana, ens ofereixen un esdeveniment únic, i profundament friki-innovador: condensar tota l’obra del gran Dramaturg anglès i universal en 60 minuts de rellotge.

Basada en The complete works of William Shakespeare (abridged), obra de creació de la Reduced Shakespeare Company, una companyia nord-americana que volta tot el món anglòfon, va néixer d’un espectacle de carrer que aquests actors feien, condensant obres shakespirianes en uns 20 minuts. Varen començar per Romeu i Julieta, després Hamlet… i després van muntar la resta de l’obra. Aquest origen es nota molt en l’estructura dramatúrgica de la peça: a l’inici, una difícilment millorable condensació còmica del Romeu i Julieta, i al final, un resum, també tintat d’ironia, inclosos uns esperpèntics efectes fast forward i rebobinat, de Hamlet. Entre mig, gairebé la meitat de l’obra, resums molt curs (de vegades en un parell de minuts, encadenant títols i poca cosa més) de les més de cent produccions de l’escriptor, director i actor. Aquesta podria ser una de les baules ‘fluixes’ d’aquesta cadena de somriures que esdevé l’obra: les sòlides versions del principi i final fan que les del mig, molts de cops sàpiguen ‘a poca cosa’. Tot i així, potser aquestes apressades paròdies (quant més riuríem si a la nostra cultura es conegués més l’obra Shakespeare!), varen fer les delícies del públic juvenil de la sala, que puc certificar que al final van comentar-me que els havia encantat. Les tres actrius estan força bé, però seria injust no destacar la Tàtels Pérez, energètica i connectant amb el ‘respectable’ també pel paper agraït que li reserva l’obra. Per tant, un muntatge especialment recomanable per a un públic jove, i que no deixarà indiferent als adults, tot i que, honestament, potser caldrà ‘recosir’ algunes carències de la part central, sobretot dramatúrgiques, i acabar-se de rodar. Cosa que ja va fer a l’Almeria Teatre fa poques setmanes, si bé, allà es va demostrar que és un muntatge que brilla més amb una sala plena, i si pot ser amb molts espectadors per sota dels 30 anys. O sigui, un encert ple de l’organització de la Mostra Butaka Jove.

Josep Maria Viaplana – Jove Espectacle

Anuncis

9 thoughts on “Crítiques: tot el que vaig veure a la Mostra Butaka Jove d’Olesa de Montserrat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.